Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN

19 de juliol de 2011

Trist aniversari

El 19 de Juliol de 1986, avui fa 25 anys, Cantallops i per extensió bona part de l'Albera, patia un incendi de dimensions descomunals. La suma d'un alt risc, amb una gran quantitat de biomassa al bosc -també en part causada per la gran nevada de l'hivern anterior- més unes altes temperatures sumades a una tramuntana fortíssima, foren la combinació idònia perquè succeís la catàstrofe. Amb un balanç de quatre bombers morts i molts milers d'hectàrees calcinades, deixà un record inesborrable en tots els qui ho vam viure a primera línia, que esdevinguerem sense voler-ho, espectadors impotents. La coincidència per aquelles dates d'un altre incendi a la muntanya de Montserrat relegà el nostre cas a un segon pla en els mitjans de comunicació. Ja se sap, ciutadans de segona fins i tot en les desgràcies.


Avui han passat vint-i-cinc anys i probablement s'ha avançat molt en quant a tècnica i mitjans per a l'extinció, però el bosc continua tant o més brut que llavors i tot el país és un gran encenall de cap a cap. Els qui ho varem viure, encara ara a l'istiu quan el bosc és sec, fa calor i bufa la tramuntana, no podem evitar un cert nerviosisme...

5 comentaris:

Alfons ha dit...

Disset anys es compleixen enguany del també devastador incendi de la Selva que va acabar amb milers d'hectàrees de terreny forestal i matollar des del Montseny fins a la plana. En aquella ocasió, un incendi a Collserola, molt més petit, també va acaparar mitjans de comunicació i, el més trist, mitjans humans i materials que treballaven a l'incendi de la Selva.
Com a voluntari, recordo la gent estirant-te del braç perquè anessis a ajudar-los a apagar el foc que cremava casa seva. Poblacions com Hostalric o Sant Feliu de Buixalleu sota un caos total, com si es tractés d'una escena d'un film bèlic. Pins enormes incendiant-se en qüestió de segons. Deixar la manguera a terra i sortir corrent perquè el foc avançava més ràpidament que no pas tu, per molt ràpid que anèssis.

Salut, i que no es tornin a repetir.

Albert Campsolinas ha dit...

Hola Alfons

entenc perfectament el que expliques, definint-ho perfectament com a caos total. Nosaltres varem viure tambe moments de pànic enorme, aquell dia ens pensàvem que no ens en sortiríem.

Narcís Macau ha dit...

Bé, des de la zona de Cap de Creus, què hem de dir?. Vaig viure el del 86 i aquí hi hem d´afegir el del 2000 que va començar a la zona del Puig d´Esquers. El foc va entrar a dins del poble i l´histerisme era bestial. Alguns vam anar a rescatar gent gran que vivien sols i que no podien sortir de casa pels seus mitjans, plorant desesperats.
És una de les experiències que no desitjo a ningú.
Això sí, els recs tornen a ser bruts, no hi ha un perímetre de seguretat al voltant del poble (Palau-saverdera, a veure si que da clar) i qualsevol dia hi tornarem a ser pel tros.
Un dels fets que recordo més és quan la meva dona es va posar a plorar en veure que el foc saltava la carena de la muntanya i es dirigia a tota velocitat cap al poble, destruint-ho tot, ja sabíem els que ens esperava.
Però alguns no han après la lliçó....

Lluís Serrano ha dit...

El gran incendi de 19 de juliol de 1986 va imprimir una petjada inesborrable i potent a molts dels veïns de l’Albera. La impotència, la ràbia i la consternació varen respirar-se arreu, així com un fum que es convertí en una mena de boira tòxica i asfixiant. A Cantallops va ser especialment dramàtic i emotiu per l’accident aeri de “La Muntanya”; i el 1986 ha quedat en la memòria col•lectiva com l’any del foc. L’abandonament de certs treballs forestals, la titularitat privada de la majoria dels boscos de Catalunya així com una regressió de la ramaderia extensiva i l’agricultura no fa més que agreujar el risc. Caldria doncs tornar a pensar, com s’està començant a fer a molts llocs, la possibilitat d’utilitzar el ramats i certs espècies de boví com a desbrossadores naturals. Segurament, la manera més efectiva i la forma més barata de lluitar contra la desgràcia dels incendis. Salutacions.

Anònim ha dit...

Soc del Bages i vaig patir el gran incendi del 1981, el del 1986 a Montserrat, el de principi dels 90 al Bages i Berguedà, el del 97 d'Aguilar de Segarra i el del 2005 al Moianès.
Només uns trossets s'han repoblat amb pins, alzines i roures des d'un test. Aquest sistema es lent, car i la gran majoria d'arbres moren al cap de pocs mesos.
Un artista bagenc fill d'un amic meu(Marc Sellarès)ha "desenvolupat" una tècnica senzilla per replantar els boscos cremats del seu poble Sant Salvador de Guardiola), la tècnica es tant senzilla com plantar les aglans d'alzina al costat de grans pedres, aquestes preserven la humitat i fan ombra a l'alzina qque creix. Sembla ser que funciona i no estaria malament que algú en prengués nota..
http://marcsellaresartistavisual.blogspot.com/2010/12/la-vida-eterna.html