Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN

18 de juliol de 2011

Sembrant garrofers (Ceratonia siliqua)

Aprofitant un viatge per l'interior de Tarragona i al sortir del poble de Rasquera (Ribera d'Ebre) vaig arreplegar un grapat de garrofes d'un dels allà omnipresents garrofers , amb la intenció de sembrar-ne la grana en arribar a casa. Al cap de pocs dies m'arribaren més garrofes, però en aquest cas insulars: recol.lectades a Santa Eulària des Riu (Eivissa).


Les granes tenen una pellofa molt dura que dificulta bastant la germinació, per la qual cosa les vaig tenir en remull 48 hores abans de sembrar-les, per facilitar una mica les coses. Entre unes i altres en vaig sembrar poc més d'un centenar. Abans d'un mes ja n'havien nascut més de la meitat i passat aquest temps, les que no ho hagin fet, quedaran en estat latent i germinaran l'any vinent.


Després d'haver nascut, alguns dels petits garrofers no han sobreviscut, i passades algunes setmanes més perquè estessin més acampats, els he trasplantat a uns tetrabriks -per allò del reciclatge- que serviran de testos abans de plantar-los definitivament.



De moment en sobreviuen una cinquantena i sembla que creixen sans i forts. Tot i ser molt de secà, procuro que no tinguin massa hores de sol.


No tinc massa clar el tema dels exemplars mascles, femelles, etc. ni si tots produïran garrofes o no...







Mirarem de plantar-ne en diversos llocs de la plana de Cantallops, ja que a dia d'avui no en queda cap. Antigament n'hi havia hagut molts en horts, camps i vinyes, i se n'aprofitaven les garrofes per alimentar al bestiar.



I l'any que ve, per Sant Josep que és quan toca, sembrarem xiprers del país, dels bons, que segur que resisteixen millor el fong que tant n'ataca les varietats i híbrids ornamentals.









1 comentari:

Narcís Macau ha dit...

Hola Albert, segons tinc entès (no sé si és cert del tot) els garrofers que hi havia a la nostra zona van morir tots l´any de la fred (56).
En canvi, quan he estat amb els familiars de la meva dona a la zona del Baix Camp, he quedat parat de la quantitat que n´hi ha en aquella zona.
Salutacions.

PD: El meu pare m´havia explicat que amb les garrofes feien una mena de colacao-xocolata en uns temps en què no hi havia llaminadures.