Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN

17 de juliol del 2012

De Preó, formatges i formatgeres

Fa temps que tinc la ceba de provar de fer a casa alguns derivats làctics. Tot començà amb algun recuit mig reeixit, després un xic de formatge fresc i darrerament fins i tot m'he atrevit a provar de fer formatge i a madurar-ne algun. Recordo fa anys que l'àvia en feia amb la llet de les vaques de casa. Jo no hi parava massa atenció i ara que m'he interessat pel tema, per aquelles coses que passen, malauradament ja no hi són ni les vaques ni l'àvia...
Retrobar, dècades després, alguna de les petites formatgeres de terrissa que ella feia servir ha estat molt més que una motivació afegida...
Algunes de les formatgeres de l'àvia
Recordo també, de vailet, les plantes del Preó (Cynara cardunculus) que cultivàvem a l'hort i que, tant o més altes que jo en aquell temps, acollien una variada multitud d'insectes a les seves precioses flors liles. Els pistils d'aquestes flors s'utilitzaven per quallar la llet. Potser el nom més "oficial" per a aquesta planta propera a les carxofes és el d'Herbacol, però aqui sempre n'hem dit Preó i em vull resistir a dir-ne de cap altra manera. Fins i tot al fet de quallar la llet en diem "empreonar".
Mirant de fer les coses com sempre s'havien fet, m'he entretingut a tornar a collir flor de Preó -i a patir-ne les seves punxes- i ara n'estic triant la grana per plantar-ne més, que en convé força.


                                    
Flor de Preó assecant-se
Triant-ne la grana

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Ostres, també me´n recordo quan la meva àvia feia recuit i feia servir aquesta flor. A mi també em sap greu no haver donat importància a moltes coses que, ara que no hi són, ja no ens poden explicar.

PD: Com esteu després del foc? Una abraçada molt forta i ànims !! (Per desgràcia és un tema que conec molt bé)

Albert Campsolinas ha dit...

Hola Narcís

després del foc estem més bé física que psicològicament, però vaja, ens en sortirem...
Fes un cop d'ull aqui:
http://xirucaiforquilla.blogspot.com.es/
Gràcies i a reveure

Pablo ha dit...

Bon dia Albert, molt bé amb els teus 'pinitos formatges'. Jo també he començat, per fí! I a mig termin també em feia gràcia provar amb l'herbacol. A través del teu post he aprés que és el mateix que el preó (o presó, aquí a cavall del Gironés i la Garrotxa), em passaries alguna d'aquestes granes que has recolectat per iniciar-me en el seu cultiu? Pablo.

Unknown ha dit...

Hola Albert, Després de molt buscar per internet he trobat el teu post sobre l'herbacol (a Mataró i preó ni presó). He intentat fer-la servir infructuosament per quallar la llet. Tens alguna informació de com s'usa realment?
Gràcies

Albert Campsolinas ha dit...

Hola Esteve, la veritat és que hi ha moltes coses a tenir en compte i amb un comentari aquí no en faríem prou. Si vols escriu-me a albertcampsolinas@gmail.com i podrem parlar-ne més a bastament.
Gràcies per pasar per aqui