Fins no fa pas massa anys, a molts llocs del nostre entorn, després de batejar una criatura es tirava bateig. Consistia en llençar des del balcó o eixida de la casa on batejaven tota mena de caramels i llaminadures, joguines senzilles, baldufes, calderilla, etc. que la mainada des de baix el carrer, s'afanyaven a collir. Era una manera com una altra de compartir l'alegria d'aquell dia amb tots els petits del poble, tot i que se n'hi solien afegir de grans. Els encarregats de tirar bateig eren els padrins de la criatura i els més menuts estàvem molt al tanto de quan i a on hi havia un baptisme per anar-hi a collir bateig. És una tradició que, com totes, es mantingué viva als pobles fins no fa massa. De fet, a Cantallops, tot i que potser sigui l'última vegada que ho veiem, encara dissabte passat vàrem tirar bateig...
1 comentari:
Sí, efectivament. Havíem anat junts més d’una vegada a "collir bateig". Es tracta, a més, d’una manera d’anunciar i celebrar amb la comunitat el naixement d’un nou integrant d’aquesta. Sobretot fent partícips als més petits, els futurs amics i amigues. Una manera d’establir llaços, relació i cohesió social.
També, en temps reculats, en les societats rurals podia esdevenir una mostra de poder i domini per part de determinades famílies, així com un acte més de promoció de clientelisme i de preponderància social.
Encara recordo els impactes al cap i al clatell de les monedes d’una pesseta, les “rúbies”, quan t’ajupies a recollir algun “carmelu” de terra. Era divertit, era un cert moment de disbauxa. A Lloret de Mar, per exemple, en diuen “sa batiada”.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada