A collir bateig!!!

Fins no fa pas massa anys, a molts llocs del nostre entorn, després de batejar una criatura es tirava bateig. Consistia en llençar des del balcó o eixida de la casa on batejaven tota mena de caramels i llaminadures, joguines senzilles, baldufes, calderilla, etc. que la mainada des de baix el carrer, s'afanyaven a collir. Era una manera com una altra de compartir l'alegria d'aquell dia amb tots els petits del poble, tot i que se n'hi solien afegir de grans. Els encarregats de tirar bateig eren els padrins de la criatura i els més menuts estàvem molt al tanto de quan i a on hi havia un baptisme per anar-hi a collir bateig. És una tradició que, com totes, es mantingué viva als pobles fins no fa massa. De fet, a Cantallops, tot i que potser sigui l'última vegada que ho veiem, encara dissabte passat vàrem tirar bateig...

Pomes de relleno: un plaer per als sentits

Imagineu-vos unes postres fetes amb una combinació d'una varietat molt concreta de pomes fetes al forn i carn dolça. I amb una salseta deliciosa feta amb xocolata, canyella, llimona, anissos, pinyons, etc., fent que tot el procés de cuinat comporti un bon grapat d'hores de feina. Que se serveixen tèbies i acompanyades d'unes galetes. Que són molt nostres i que segons a on, són imprescindibles a taula en dies de festa major. Que provenen d'una recepta que ha passat de generació en generació, i ja en van unes quantes, amb tot el bagatge cultural i el savoir faire que això suposa. El resultat és absolutament insuperable...

Gràcies Juanita!!!

Una de Formigues lleó

Les formigues lleó són uns insectes de l'ordre dels neuròpters que cal no confondre amb les libèl.lules, ja que no hi tenen res a veure. Són depredadors d'altres artròpodes, per la qual cosa a vegades s'han utilitzat per al control de plagues. La que he trobat morta i fotografiat, havent consultat l'esplèndid web biodiversidad virtual, diria que és l'espècie Distoleon tetragrammicus, una de les més grosses.

Noves velles pardaleres

L'altre dia, i en el decurs d'una visita guiada pel casc antic de Cantallops, l'amiga Anna Rodés em va fer veure unes velles pardaleres que no sabia en una de les cases del poble. Les pardaleres en qüestió estan orientades al sud, com gairebé totes les que conec, són d'olla encastada i es conserven prou bé. Les trobareu al final del carrer Orient, a l'última casa, semi-derruïda, ja a tocar de la Costa d'en Tonja. Estaria molt bé que si mai es restaurés aquesta vivenda, els seus propietaris tinguéssin prou sensibilitat com per conservar aquestes singulars i tradicionals olles de terrissa, destinades originalment a facilitar la nidificació dels pardals.

Més informació sobre les pardaleres clicant aqui