Un paisatge que alimenta

Untitled from Agroterritori IAEDEN on Vimeo.

Us presento el vídeo explicatiu del projecte de custòdia agrària a Menorca i l'Alt Empordà que treballen conjuntament GOB Menorca i IAEDEN sota el lema UN PAISATGE QUE ALIMENTA

Riera de Torrelles: més espècies invasores

El passat 30 d'Octubre, la companya Elena Reynalt va poder observar i fins i tot fotografiar un exemplar de Visó americà (Neovison vison) a la bassa de la Font de la Mel, a la riera de Torrelles, a dins mateix del nucli urbà de Cantallops. Una prova més de la cada vegada més habitual presència a la zona d'espècies forànies. Casualment, la fotografia va ser presa al mateix lloc a on fa uns mesos jo mateix fotografiava un exemplar mort de Coipú (Myocastor coipus).

El fet ha estat posat en coneixement del cos d'Agents Rurals de Catalunya, però desconec si encara avui en dia es practiquen els trampeigs que temps enrera s'havien dut a terme per provar d'erradicar aquest petit mustèlid, que causa uns efectes devastadors sobre l'altra fauna dels nostres medis aqüàtics.

Fotografies d'Elena Reynalt

Cantallops a la Universitat de Harvard

El cuiner Carles Tejedor, del restaurant Via Beneto de Barcelona va fer una ponència a la prestigiosa Universitat de Harvard. Aquesta ponència anava acompanyada d'un vídeo-presentació a on es mostraven algunes de les excel.lències de la nostra cuina i en especial de l'oli d'oliva. D'entre les diferents localitzacions de l'enregistrament, en volem destacar la de la Masia Serra de Cantallops, que apareix als 2:40 min. aproximadament. Extret del web de Masia Serra

Olive oil & Viscosity from Julio Estrela on Vimeo.

A collir bateig!!!

Fins no fa pas massa anys, a molts llocs del nostre entorn, després de batejar una criatura es tirava bateig. Consistia en llençar des del balcó o eixida de la casa on batejaven tota mena de caramels i llaminadures, joguines senzilles, baldufes, calderilla, etc. que la mainada des de baix el carrer, s'afanyaven a collir. Era una manera com una altra de compartir l'alegria d'aquell dia amb tots els petits del poble, tot i que se n'hi solien afegir de grans. Els encarregats de tirar bateig eren els padrins de la criatura i els més menuts estàvem molt al tanto de quan i a on hi havia un baptisme per anar-hi a collir bateig. És una tradició que, com totes, es mantingué viva als pobles fins no fa massa. De fet, a Cantallops, tot i que potser sigui l'última vegada que ho veiem, encara dissabte passat vàrem tirar bateig...

Pomes de relleno: un plaer per als sentits

Imagineu-vos unes postres fetes amb una combinació d'una varietat molt concreta de pomes fetes al forn i carn dolça. I amb una salseta deliciosa feta amb xocolata, canyella, llimona, anissos, pinyons, etc., fent que tot el procés de cuinat comporti un bon grapat d'hores de feina. Que se serveixen tèbies i acompanyades d'unes galetes. Que són molt nostres i que segons a on, són imprescindibles a taula en dies de festa major. Que provenen d'una recepta que ha passat de generació en generació, i ja en van unes quantes, amb tot el bagatge cultural i el savoir faire que això suposa. El resultat és absolutament insuperable...

Gràcies Juanita!!!

Una de Formigues lleó

Les formigues lleó són uns insectes de l'ordre dels neuròpters que cal no confondre amb les libèl.lules, ja que no hi tenen res a veure. Són depredadors d'altres artròpodes, per la qual cosa a vegades s'han utilitzat per al control de plagues. La que he trobat morta i fotografiat, havent consultat l'esplèndid web biodiversidad virtual, diria que és l'espècie Distoleon tetragrammicus, una de les més grosses.

Noves velles pardaleres

L'altre dia, i en el decurs d'una visita guiada pel casc antic de Cantallops, l'amiga Anna Rodés em va fer veure unes velles pardaleres que no sabia en una de les cases del poble. Les pardaleres en qüestió estan orientades al sud, com gairebé totes les que conec, són d'olla encastada i es conserven prou bé. Les trobareu al final del carrer Orient, a l'última casa, semi-derruïda, ja a tocar de la Costa d'en Tonja. Estaria molt bé que si mai es restaurés aquesta vivenda, els seus propietaris tinguéssin prou sensibilitat com per conservar aquestes singulars i tradicionals olles de terrissa, destinades originalment a facilitar la nidificació dels pardals.

Més informació sobre les pardaleres clicant aqui

Trist aniversari

El 19 de Juliol de 1986, avui fa 25 anys, Cantallops i per extensió bona part de l'Albera, patia un incendi de dimensions descomunals. La suma d'un alt risc, amb una gran quantitat de biomassa al bosc -també en part causada per la gran nevada de l'hivern anterior- més unes altes temperatures sumades a una tramuntana fortíssima, foren la combinació idònia perquè succeís la catàstrofe. Amb un balanç de quatre bombers morts i molts milers d'hectàrees calcinades, deixà un record inesborrable en tots els qui ho vam viure a primera línia, que esdevinguerem sense voler-ho, espectadors impotents. La coincidència per aquelles dates d'un altre incendi a la muntanya de Montserrat relegà el nostre cas a un segon pla en els mitjans de comunicació. Ja se sap, ciutadans de segona fins i tot en les desgràcies.

Avui han passat vint-i-cinc anys i probablement s'ha avançat molt en quant a tècnica i mitjans per a l'extinció, però el bosc continua tant o més brut que llavors i tot el país és un gran encenall de cap a cap. Els qui ho varem viure, encara ara a l'istiu quan el bosc és sec, fa calor i bufa la tramuntana, no podem evitar un cert nerviosisme...

Sembrant garrofers (Ceratonia siliqua)

Aprofitant un viatge per l'interior de Tarragona i al sortir del poble de Rasquera (Ribera d'Ebre) vaig arreplegar un grapat de garrofes d'un dels allà omnipresents garrofers , amb la intenció de sembrar-ne la grana en arribar a casa. Al cap de pocs dies m'arribaren més garrofes, però en aquest cas insulars: recol.lectades a Santa Eulària des Riu (Eivissa).

Les granes tenen una pellofa molt dura que dificulta bastant la germinació, per la qual cosa les vaig tenir en remull 48 hores abans de sembrar-les, per facilitar una mica les coses. Entre unes i altres en vaig sembrar poc més d'un centenar. Abans d'un mes ja n'havien nascut més de la meitat i passat aquest temps, les que no ho hagin fet, quedaran en estat latent i germinaran l'any vinent.

Després d'haver nascut, alguns dels petits garrofers no han sobreviscut, i passades algunes setmanes més perquè estessin més acampats, els he trasplantat a uns tetrabriks -per allò del reciclatge- que serviran de testos abans de plantar-los definitivament.

De moment en sobreviuen una cinquantena i sembla que creixen sans i forts. Tot i ser molt de secà, procuro que no tinguin massa hores de sol.

No tinc massa clar el tema dels exemplars mascles, femelles, etc. ni si tots produïran garrofes o no...

Mirarem de plantar-ne en diversos llocs de la plana de Cantallops, ja que a dia d'avui no en queda cap. Antigament n'hi havia hagut molts en horts, camps i vinyes, i se n'aprofitaven les garrofes per alimentar al bestiar.

I l'any que ve, per Sant Josep que és quan toca, sembrarem xiprers del país, dels bons, que segur que resisteixen millor el fong que tant n'ataca les varietats i híbrids ornamentals.

Anecdotari local (2)

El "Xato" era l'agutzil de Cantallops, i quan exercia, portava una gorra de plat en la qual hi havia dues lletres brodades: A. M. (que volien dir Agutzil Municipal), però ell, per contra, assegurava que aquelles dues sigles significaven "Anterra Morts", que era una de les moltes funcions que havia de portar a terme