Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espècies invasores. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espècies invasores. Mostrar tots els missatges

14 de novembre del 2011

Riera de Torrelles: més espècies invasores

El passat 30 d'Octubre, la companya Elena Reynalt va poder observar i fins i tot fotografiar un exemplar de Visó americà (Neovison vison) a la bassa de la Font de la Mel, a la riera de Torrelles, a dins mateix del nucli urbà de Cantallops. Una prova més de la cada vegada més habitual presència a la zona d'espècies forànies. Casualment, la fotografia va ser presa al mateix lloc a on fa uns mesos jo mateix fotografiava un exemplar mort de Coipú (Myocastor coipus).



El fet ha estat posat en coneixement del cos d'Agents Rurals de Catalunya, però desconec si encara avui en dia es practiquen els trampeigs que temps enrera s'havien dut a terme per provar d'erradicar aquest petit mustèlid, que causa uns efectes devastadors sobre l'altra fauna dels nostres medis aqüàtics.

Fotografies d'Elena Reynalt


14 de juny del 2011

El Coipú ja és a l'Albera

Avui mateix, el company Roger Vila m'avisava de la presència d'un exemplar mort de Coipú (Myocastor coipus) a la riera de Torrelles, a dins mateix del nucli urbà de Cantallops. M'hi he arribat per fer-li alguna foto i poder-ho documentar. Mai abans a l'Albera havíem vist una bestiola d'aquestes, ni viva ni morta...





El Coipú és un mamífer rosegador d'hàbits aquàtics originari de Sud-Amèrica que pot arribar a fer deu quilos de pes. A primer cop d'ull sembla una ratassa enorme, amb uns incisius molt desenvolupats. Molt apreciat en la indústria pelletera, alguns animals escapats d'instal.lacions dedicades a aquesta activitat han acabat formant poblacions viables. Així, està plenament establert al País Basc, Navarra i d'altres punts de la geografia ibèrica. A Catalunya, n'hi ha a la Vall d'Aran, al Montseny, al riu Tordera i en algun altre punt. De la banda francesa n'hi ha a la Camarga i també arriba ja al riu Tec (Joan Budó com. pers.) Desconec si a l'Empordà hi ha cites prèvies a aquesta, diria que no, la qual cosa em fa pensar en un probable origen francès d'aquest exemplar.





En qualsevol cas, aquest és un exemple més de les moltes formes que poden tenir els atacs que rep la natura constantment, aquesta vegada en forma d'un animal que apareix a milers de quilòmetres d'on hauria de ser. Les conseqüències que la seva presència pot comportar per als nostres ecosistemes fluvials són totalment imprevisibles.