Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris receptes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris receptes. Mostrar tots els missatges

19 d’agost del 2013

Recuit Old Style

Fa uns dies vàrem quedar per fer recuit amb una de les poques persones que ens queden que encara en saben fer. És molt important intentar preservar, ni que sigui una miqueta, aquesta experiència i aquest coneixement transmesos de generació en generació. Perquè per saber a on anar, primer cal saber d'on venim... i la veritat és que la possibilitat de fer recuit amb algú que té més de vuitanta anys i que n'ha fet tota la vida, no és una cosa que passi cada dia.  Tant l'experiència com les observacions i els comentaris, com era de preveure, varen ser impagables. Gràcies Teresa!!!

La llet de cabra, a punt per començar

Afegint-hi el Preó infusionat

Remenant perquè es reparteixi bé el Preó

Un cop quallada la llet, treient el xerigot

El recuit ja dessuerat i escorregut


8 de setembre del 2012

Figues confitades


 Ara que és temps de figues (per algunes varietats ja fins i tot és tard) es pot aprofitar l'excedent per fer-ne de confitades per a poder gaudir-ne tot l'any i fer les delícies dels més gormands i llaminers. Per aquest menester cal collir-les madures però no massa, han de ser un pèl menys madures de com les colliríem per a menjar en cru. Val la pena també mirar de collir-les tot conservant la cua i el màxim de senceres possible. En aquest cas n'hem collit de la varietat verdal, però qualsevol altra pot servir.

Les figues acabades de collir
Un cop a casa, les rentem i les escaldem un moment en aigua bullent, per tot seguit posar-les a escórrer. Un cop escorregudes de l'aigua bullent les punxem una mica perquè després hi penetri millor l'almívar que farem.
Les figues escaldant-se
Per fer l'almívar les proporcions son per a 1kg. de figues fresques (abans d'escaldar) mig litre d'aigua i mig quilo de sucre. Posem al foc una eina planera i ampla i fem l'almívar amb l'aigua i el sucre remenant suament fins que aquest es desfà completament. Quan l'almívar arrenca el bull el deixem bullir només uns pocs minuts perquè es redueixi una mica, però només una mica i no ens passem, que llavors ens faltaria "suc". Tot seguit hi encabim el quilo de figues punxades. Millor posar-les dretes amb la cua cap amunt.
Les figues bullint en l'almívar
  En acabat les deixem bullir en l'almívar mitja hora a foc baix. És important no tocar-les ni remenar-les, s'han de deixar fer. Passat aquest temps ja es poden envasar en els pots de vidre per a conserva. Cal fer-ho inmediatament. Anem emplenant els pots amb les figues i després hi afegim el suc fins que siguin plens. Els tapem i els posem de cap per avall. S'han de deixar refredar en aquesta posició. Fent-ho així, els pots queden tapats hermèticament garantint-ne la seva conservació per a molt de temps. Amb aquestes quantitats surten tres pots aproximadament de "producte acabat".
Posant-les als pots.

Com es pot veure, la recepta és prou senzilla i creieu-me si us dic que no heu menjat mai res de més bo. Ideals totes soles com a postre, o bé acompanyant algun tipus de formatge o recuit. A França també se solen menjar acompanyant diversos tipus de foie, una combinació també només apta per a bocafins.

El confit de figues ja envasat
Bon profit!!!