Fa molt de temps que no feia cap entrada al bloc. Durant aquesta absència, he seguit fent formatges de manera prou regular. La dèria formatgera, lluny d'aturar-se, indubtablement va a més. Sé pas a on arribarem...
He aconseguit millorar els formatges "tipus garrotxa" i ara surten com jo volia (gràcies als consells dels que en saben més) i fins i tot m'he atrevit a provar de fer formatges de coagulació làctica, que són tot un altre món en si mateixos. He intentat emular els Saint Marcellin francesos i de moment, tot i que són molt millorables, estic força satisfet amb els resultats. Penjo vàries fotos, dels uns i dels altres, ni que sigui per aportar un xic de color en aquest bloc mig abandonat...
 |
| Aspecte extern dels garrotxa. Llet crua de cabra. Dos mesos |
 |
| Aspecte al tall dels garrotxa |
 |
| La "cambra" de maduració, termostats, humidificadors, etc... |
 |
| Els pasta tova als 7 dies. Llet de vaca pasteuritzada |
 |
| Els pasta tova als 20 dies |
 |
| Aspecte al tall dels pasta tova |
1 comentari:
Aixo es molt interessant....aprendrer a fer formatge.....Mes enlla del plaer creatiu que suposa la cuina..en el meu cas, que soc pro-vegana....potsser em permetria seguir gaudint del formatge....si trobes un petit pages que vengues nomes l'excedent de llet.... (realment no se si en queden d'aquests)......
Publica un comentari a l'entrada