Terra d'ocells from Daniel Roca on Vimeo.
12 de juny del 2011
Terra d'ocells
21 de març del 2011
Les altres limícoles
Qui sap si només hi eren aquell matí o si hi romandran alguns dies més, recuperant forces enmig del seu llarg viatge, aprofitant aquesta primavera que tot just encetem i que a priori sembla que promet abundància de recursos. N'he fet un més que modest esbòs a llapis i hi he afegit un xic de color.
4 de març del 2011
Flora i fauna de l'Albera: La Guia
Es tracta de la primera guia de l'Albera amb 671 espècies il.lustrades de la flora i fauna, amb textes descriptius breus i icones que sintetitzen dades d'hàbitat, època de floració, abundància etc. Les pàgines inicials, dedicades als principals ambients naturals, permeten conèixer la seva flora i fauna, com buscar-la i on trobar-la.
Un petit llibret de butxaca de gran utilitat i polivalència, tant per als no iniciats com per als usuaris més "avançats",que es convertirà en una compra ineludible per a qualsevol que tresqui per l'Albera
24 d’octubre del 2010
Etnobotànica d'estar per casa: la Carlina i l'Herba Queixalera
Detall de l'Herba Queixalera, collida avui mateix...
En aquesta altra foto, s'aprecien molt bé els pèls que la fan tant vellutada.
La Carlina (Carlina acaulis) és una altra planta, parenta dels cards i a l'igual que aquests darrers, igualment espinosa. Creix als Pirineus i en zones de muntanya, sobretot en pastures i prats. A casa nostra en trobem als prats culminals de l'Albera. Tot i que també té propietats medicinals, no és aquesta la raó per la qual us en parlaré. En aquest cas, l'ús que li hem donat tradicionalment ha estat un altre de ben diferent...

A casa, des de sempre, quan a l'estiu pujàvem a fer la costellada a Puig Neulós, abans de tornar cap a Cantallops, fèiem un volt pels prats i collíem la Carlina, que més tard clavàvem amb un clau al portal del celler. A part del seu discutible valor ornamental i com que li costa molt d'assecar-se, podia estar molt de temps -tot i morta- obrint-se o tancant-se segons canviava el temps, de manera que actuava com una mena de baròmetre totalment natural i hom s'hi fixava per intentar preveure els canvis meteorològics.
He llegit però, que en alguns indrets de Navarra i del País Basc, la clavaven als portals dels caseríos per espantar els mals esperits. Segons diu la llegenda, si un mal esperit volia entrar a la nit en una casa, s'aturava a l'entrada a comptar els innombrables pèls de la flor de la Carlina, que allà en diuen Eguzkilore (flor del sol), i com que en tenen tantíssims se'ls feia de dia sense haver acabat de comptar-los.
Enguany n'he baixada una de Puig Neulós i l'he clavada al portal de casa, segurament perquè em resisteixo a acceptar aquella màxima que diu que "som el que hem perdut"...
5 d’agost del 2010
Cerambix cerdo
26 de febrer del 2010
Industria eòlica versus fauna
Amb aquesta contundència és com actuen els "parcs" eòlics -maleïda paraula- amb la nostra fauna. És aquesta l'energia neta que ens volen vendre? neta de què? Un debat d'actualitat per enèsima vegada al meu país, i per enèsima vegada hi plantarem cara. No passaran!!!
Absteniu-vos de veure les imatges si sou sensibles...
16 de gener del 2010
Fredorades
6 d’agost del 2009
En memòria de Jordi Sabater Pi

Jordi Sabater Pi, en una imatge recent. Foto: Diario El País
26 de juliol del 2009
Noves dades de cria d'Arpella Vulgar i d'Esparver Cendrós a l'Albera
Poll d'esparver cendrós. Llapis i aquarel.la sobre paper.

Foto de la femella reproductora d'Esparver Cendrós. Des de hide i amb moltes hores invertides. Foto: Ramon Fortià
8 de juliol del 2009
"Guerra a las alimañas"
Al iniciarse la temporada de caza 1956-1957, la Sociedad de Cazadores del Alto Ampurdán, evidenciando un entusiasmo y una actividad dignas del mayor elogio, instituyó una campaña contra las alimañas, dotada con diversos premios en metálico destinados a recompensar a cuantos cazadores se dedicaran a la persecución y exterminio de las mismas.
La citada campaña cosntituyó un éxito sin precedentes, que hubiera dado mejores resultados si en lugar de haber contado solamente con los exiguos recursos de la Sociedad, aumentados en parte por las irrisorias cantidades puestas a su disposición por algunos Ayuntamientos después de extraerlas de los mezquinos presupuestos municipales asignados para ello, hubiera sido favorecida con la generosa e importante ayuda y cooperación de una Junta Provincial para el exterminio de los animales dañinos, tal como funciona en otras provincias españolas, por ejemplo la de Guadalajara, que el pasado año ha distribuido premios por valor de 50.000 pesetas.
Pero como actualmente no debemos fiar en ayudas ajenas y consideramos que de no ser nosotros los que afrontemos este problema que amenaza a la fauna de nuestros montes nadie lo haría, este año reanudaremos nuestros esfuerzos con la modestia que nos es característica, para emprender la campaña que iniciada en 1956-1957 no pudo realizarse en las siguientes temporadas por falta de medios y que evidenció el interés de nuestra Sociedad por hacer frente a la plaga nefasta de las alimañas.
En aquella campaña fueron repartidos premios por valor de 5.000 pesetas y se dieron muerte a 62 zorros, 6 gatos monteses, 3 gatos cimarrones, 3 jinetas, 9 aguilas, 15 milanos grandes, 10 milanos pequeños, 539 urracas, 53 arrendajos y 5 grandes-duques, sin contar con aquellos que no figuran en la estadística por haberlos presentado cuando la asignación prevista estaba agotada.
Para este año se dotará la campaña con la cantidad de 10.000 pesetas, distribuídas de la siguiente forma:
CARNICEROS MAMÍFEROS – Zorros, 50 ptas., crías de zorro, 20 ptas. cada una.
Gato montés, 20 ptas. Gato cimarrón, 20 ptas. Turón, 25 ptas. Jineta, 20 ptas. Comadreja, 20 ptas.
AVES DE RAPIÑA DIURNAS – Aguila, 50 ptas. Por cada ave de rapiña de tamaño igual o superior al milano, 15 ptas.
Por cada ave de rapiña de tamaño menor al milano, 10 ptas.
Urracas, 4 ptas. Arrendajos, 4 ptas.
AVES DE RAPIÑA NOCTURNAS – Gran-duque, 50 ptas.
Para dar facilidades a los no residentes en nuestra ciudad, las piezas podrán presentarse al cobro en las localidades donde exista Delegación de la Sociedad, o sea en La Junquera, Agullana, Llers, Cistella, Colera y Port-Bou.
En donde no exista Delegación deberán hacerlo en Figueras, local social en el Café del Progreso, los jueves de 3 a 5 de la tarde y los lunes de 7 a 8.
Será condición indispensable la presentación, por lo menos, del rabo u orejas de los mamíferos y la pieza entera en las rapaces, siendo suficiente las patas en las urracas y arrendajos.
Existe también gran interés en llegar a la creación de un cuerpo de cazadores alimañeros, los cuales actuarían con completa independencia y a los que se les extendería un título que les acreditaría como tales, instituyéndose premios y menciones honoríficas para los que se distinguieran por su labor y eficacia en esta tarea.
Para ello dirigimos un llamamiento a todos los cazadores de nuestra comarca, en la que sabemos existen muchos dedicados a esta especie de caza, tan útil y necesaria en todos sus aspectos, para que se inscriban con objeto de extenderles el citado título y para convocarles a una reunión en la cual cambiaríamos impresiones sobre el particular.
Preparémonos, pues, para iniciar este año esta eficaz campaña contra los animales dañinos, exponente claro de la utilidad de la asociación cuya finalidad no es, ni debe ser otra, que velar por los intereses de la caza, patrimonio común de todos los cazadores.
BUEN ALIMAÑERO
Por noticias recibidas de Pontós, se sabe que el cartero de aquella localidad, don Miguel Darder, efectuó recientemente un considerable exterminio de zorras valiéndose de un sistema muy ingenioso y personal.
Si añadimos que el mencionado cartero no es cazador pero sí muy aficionado a la destrucción de alimañas perjudiciales para la agricultura y la caza, se darán cuenta nuestros lectores que merece nuestra sincera felicitación y aplauso.
-Extret textualment de:
-Sociedad de Cazadores del Alto Ampurdán. Boletín informativo – Mayo 1959.

