Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN

5 d’agost de 2010

Cerambix cerdo

Sota el nom científic de Cerambix cerdo, s'hi amaga un escarabatàs popularment conegut com a Banyarriquer, tot i que també n'he sentit a dir Banyaricard i que també n'he sentit anomenar d'aquesta mateixa manera a d'altres espècies d'escarabats grans de la nostra zona. Es tracta d'un coleòpter enorme, de fet dels mes grans d'Europa, de la família dels cerambícids. És gairebé totalment negre i té unes antenes que a vegades, i sobretot en els mascles, són tant o més llargues que la resta del cos. La femella pon els ous sobretot en arbres vells del gènere Quercus, d'aqui a que sigui una espècie clarament mediterrània i prou abundant al nostre país. Les larves excaven galeries a la fusta i triguen entre 2 i 4 anys a completar el seu cicle i "eclosionar" i tornar a sortir a la llum, ja en forma d'escarabats adults. Tot i que aqui son abundants, al nord d'Europa són més escassos i s'han extingit d'algunes àrees, essent legalment protegits per l'Annex II del Conveni de Berna i pels Annexos II i IV de la Directiva d'Hàbitats.

Fotografia de Petr Mückstein.


Són uns escarabats realment espectaculars pel seu tamany. Aquí una foto d'un exemplar en mà, i us asseguro que la meva mà no és pas petita, precisament...