Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN

5 de juny de 2009

Una creença prou curiosa

L'altre dia, en una conversa familiar, una coincidència féu recordar als més vells de casa una antiga creença que devien tenir en algun racó de la seva memòria. Com que ara les joves gallines de casa tot just comencen a pondre els primers ous, i al mateix temps la nostra petita Emma comença a millorar la seva pronunciació, a ampliar vocabulari i tot sigui dit, a xerrar pels colzes, la mare em suggerí de guardar algun d'aquests ous per incloure'l al menú de la petita. Com que no entenia el perquè de la proposta, la mare em va haver d'explicar que, antigament, hi havia la creença que els primers ous que ponien les gallines joves ajudaven a la mainada a millorar la seva parla i les seves dots comunicatives, a "parlar clar" en paraules textuals. Per aquest motiu, aquests ous primerencs sempre eren reservats per als petits de la casa. Afortunadament i en el nostre cas, l'Emma parla prou bé i no crec que li faci falta aquesta menja suposadament beneficiosa, però creieu-me si us dic que hi he pensat vàries vegades des que ho sé. I que potser li'n farem una bona truita, encara que només sigui per seguir alimentant la creença i la tradició...





Gallina i gall de raça empordanesa. Il.lustració extreta del web http://www.sv-katalanischer-huehnerrassen.de/ . És tracta d'una associació alemanya que es dedica a la cria de les races catalanes de gallines, increïble però cert...